Sí, som anti-estalinistes

Basant-me en el capítol del llibre “La Alemania de Hitler y la Unión Soviètica de Stalin” de Richard Overy, veure'm les similituds i diferències entre ambdós règims, entenent així que, malgrat que tenien diferències, les similituds es mengen tota possible argumentació de que Stalin no es era com Hitler.




Similituds:
1.- Tal com diu l’intèrpret soviètic V. Berezhkov des de Berlin, es torbà amb el mateix enaltiment dels líders, les mateixes concentracions i desfilades de masses, l’arquitectura ostentosa, els temes heroics representats en l’art, en definitiva, i en el seu parer, una mateixa rentada de cervell ideològica. (Overy. Pàg 719)
2.- Una de les premisses que unia als dos sistemes era la distància permanent que hi havia entre l’ideal i la realitat, i els instruments comuns que usaren per a dissimular las tergiversacions de la veritat. (Overy. Pàg 720)
3.- Tan l’Stalinisme com el Nazisme gaudien d’ampli recolzament popular i els seus líders predicaven la idea d’una comunitat holítica i exclusiva. Faig palesa aquí d’un comentari observat al vídeo de l’ascens de Hitler al poder, on un militant alemany socialdemòcrata d’aquell temps, admet clarament que ell es sentia culpable, marginat i envejós per no poder embriagar-se d’aquella follia col·lectiva i de germanor que es creava al voltant de Hitler. (Overy. Pàg 720 i vídeo dos del cinefòrum)
4.- Cap d’ambdós sistemes fou imposat per forces exteriors. L’un fou a través d’una revolució soviètica russa i l’altre fou a través d’unes eleccions teòricament netes. (Overy. Pàg 720)
5.- Els dos règims van ser el primer intent de controlar tota la producció cultural, dirigir l’economia, regimentar la societat, definir els paràmetres de la vida privada i els termes del comportament pública. (Overy. Pàg 720)
6.- Ambdós sistemes tenien una creença total que la ciència podia comprendre i desprès transformar la condició humana. *1 (Overy. Pàg 721)
7.- Tant un sistema com l’altre, representava el rebuig profund del concepte liberal i occidental de progrés i lògicament amb el seu èmfasi en la sobirania de l’individu, les virtuts de la societat civil i la tolerància de la diversitat. *2 (Overy. Pàg 722)
8.- Ambdós règims exaltaven el fet que la seva dictadura representava un punt d’inflexió fonamental en la història del món modern. *3 (Overy. Pàg 722)
9.- Estaven imbuïdes de profunds temors, cada una d’elles presentava l’enemic com si gaudís de poders extraordinaris secrets, subversius i socialment corrosius. Aquests enemics feien que els dos sistemes promoguessin un exagerat estat de defensa, cosa que explica també l’aparell de seguretat de l’Estat actuava amb tant de rigor i severitat*4 (Overy. Pàg 724)
10.- Ambdós sistemes animaven l’aparició d’odis i ressentiments. I tal com s’explicava al vídeo, una espècie de psicosi general que feia que tothom fos sospitós de ser contrari al règim, fet que produïa acusacions (de fills a pares) molts cops falses i detencions en massa. (Overy. Pàg 725 i vídeo 1 del cinefòrum)
11.- Només poden haver dues postures, no hi ha lloc pels indecisos (o sí o no) i els que agafen la postura contraria al règim seran reprimits durament. (Overy. Pàg 726)
12.- La violència fou omnipresent a les dues dictadures, és més, era essencial i defensada pels dos dictadors, ja que havien conviscut en situacions molt macabres i sangoses . Això va provocar l’assassinat i el “suïcidi”, les deportacions i internaments a camps de concentració. Tanmateix, cap dels dos dictadors es considerava a si mateix com a assassí. *5 (Overy. Pàg 727)
13.- L’existència de la seva dictadura era justificada per la persecució d’una meta llunyana, fet pel qual valia la pena lluitar.*6 (Overy. Pàg 729)
14.- Stalinisme i Nazisme van aconseguir convertir les veritats en mentides i les falsedats en veritats, tot construint una imatge feliç de la societat.
Ajudats per un aïllament internacional, un control de la informació, una autarquia cultural i unes promeses àmpliament acceptades. (Overy. Pàg 729)

Diferencies:
a) Stalin volia que el poble soviètic construís un futur socialista “on totes les persones serien iguals i felices”.
b) Hitler volia crear l’imperi de la raça superior i volia que el seu poble la construís a partir de la mortaldat de la guerra.
a) Stalin lluitava pel triomf mundial dels desvalguts i explotats
b) Hitler lluitava per un imperi racial ideal.
*1 a) El Marxisme de Marx i Engels es recolzava en la ciència econòmica i social: En la creença que les lleis del desenvolupament econòmic produïen forçosament les condicions per a un sistema social únic basat en l’abolició de les classes i l’apropiació de la propietat per al seu ús social.
b) Hitler es basava en una ciència biològica basada en preservar la raça o nació com a espècie pura i exclusiva. (Overy. Pàg 721)
*2 a) Stalin rebutjaven la era liberal burgesa perquè representava de forma manifesta els interessos exclusius de les classes posseïdores.
b) Hitler ho rebutjava perquè produïa antagonisme social, fomentava l’empobriment de la raça en les extenses ciutats industrials i conduïa a un culte exagerat de l’egoisme econòmic. (Overy. Pàg 722)
*3 a) Stalin volia completar la destrucció de l’etapa burgesa de la història, iniciada amb els Jacobins.
b) Hitler i els seus, volien parar la marea de canvi històric que havia produït el Marxisme i la Revolució i rescatar Europa de la major crisis des de que s’havia enfrontat a la Revolució Francesa. (Overy. Pàg 723)
*4 a) L’estalinisme considerava que l’enemic estava emmascarat i amagat dins del Partit i es tenia por a una contrarevolució.
b) Hitler presentava el jueu com a enemic, com una força quasi imparable, gràcies a la primera Guerra Mundial i les crisis dels anys 20 validaven la teoria Hitleriana era certa. (Overy. Pàg 725)
*5 a) Cal esmentar que al cas soviètic la violència política fou anterior a la II Guerra Mundial (Overy. Pàg 727)
*6 a) Pel que fa a la Unió Soviètica, Stalin ho justificava dient que era un control transicional cap a una societat lliure.
b) Hitler seguia lluitant per a poder assegurar un Estat racial estable.(Overy. Pàg 729)

Per concloure, podria simplificar que el fet que arribés al poder tant Hitler com Stalin, fou perquè el poble, descontent i amargat (uns per culpa de la situació quasi feudal en que es vivia i els altres per l’humiliació d’un tractat de Versalles injust per ells, i les dues crisis dels anys 20), van trobar en Hitler i en l’Estalinsime allò que volien sentir, un suposat progrés i igualtat de classes per a uns i la renaixença de l’Imperi alemany pels altres.

Pau entre pobles, guerra entre classes. SALUT! -Redwarrior-

¿Comunisme i/o Nacionalisme?

Sovint, quan anem pel carrer, podem trobar-nos en moltes parets (depenent del barri) estelades seguides de falç i martells. De segur que una de les primeres preguntes que ens pot venir al cap és "¿Com es pot ser independentista (=nacionalista) i comunista (=internacionalista) alhora?".
Una de les causes per les quals ens fem aquesta pregunta pot ésser el paralel·lisme entre nacionalisme i nacionalsocialisme, i com a conseqüència en anti-comunisme.

El fet és que aquesta unió de conceptes té una clara divisio: La lluita social per una banda i la lluita nacional per una altre. Però camarades, ambdós lluites poden ser compatibles, perquè: ¿Els obrers/es i camperols/es no formen part d'una cultura, una llengua.. una nació? El problema és posar-se d'acord en quina d'ambdues és prioritzable; jo tinc clar que la primera és la lluita social, pequè la nacionalitat és un sentiment de cada poble que no necessita un govern que li recordi, en canvi, si que necessita un govern que vetlli per la igualtat, perquè no ens enganyem, l'home i la dona som egoistes.
Lenin ja ho va pensar, i és per això que en les Tesis d'Abril té un capítol on argumenta la seva acceptació per a l'autodeterminació dels pobles.
He trobat un article del P.O.U.M., que en poques línies diu el que jo, humilment he intentat expresar:

CAPÍTOL VI
La socialdemocracia no ha dado nunca al problema de las nacionalidades la interpretación revolucionaria debida.
Si en el primero de esos aspectos, ha sacrificado la revolución a la frase, en el segundo, si bien teóricamente se ha visto obligada a reconocer el derecho de los pueblos a su independencia, en el dominio práctico ha sido incapaz de salir de los límites del nacionalismo burgués.
La revolución proletaria -y el ejemplo nos lo ha dado la revolución rusa-triunfará en tanto que revolución democráticosocialista, hemos dicho. En el estado actual de la historia, no puede haber ya revoluciones exclusivamente democráticas, ni en cierta medida, revoluciones exclusivamente socialistas. La revolución ha de ser democráticosocialista, en su primera etapa.
Pues bien, las tres fuerzas motrices de esa revolución las constituyen: el proletariado, el campesino que quiere conquistar la tierra, y el movimiento de liberación nacional. Si esas tres fuerzas convergen y se encuentran, el proletariado se convierte en el eje central del movimiento revolucionario. Sin la unidad de esos tres frentes de lucha, la revolución democráticosocialista no puede triunfar, sobre todo en un país como el nuestro en donde el aspecto democrático de la revolución es tan pronunciado.
Esos movimientos de emancipación nacional tienen un contenido democrático que el proletariado ha de sostener sin reservas. Una clase que combate encarnizadamente todas las formas de opresión no se puede mostrar indiferente delante de la opresión nacional. Los movimientos de emancipación nacional constituyen un factor revolucionario de primer orden que la clase trabajadora no puede dejar de lado.
El proletariado sólo puede tener una actitud: sostener activamente el derecho indiscutible de los pueblos a disponer libremente de sus destinos y a constituirse en Estado independiente, si esta es su voluntad.
Sosteniendo este derecho, el proletariado no se identifica con la burguesía nacional, que quiere subordinar los intereses de la clase a los intereses nacionales y, en los momentos decisivos, se pone al lado de las clases dominantes de la nación opresora con objeto de aplastar los movimientos populares[CiU] El proletariado, campeón decidido de las reivindicaciones democráticas, ha de desplazar a la burguesía ya los partidos pequeño-burgueses de la dirección de las movimientos nacionales que traicionan, y llevar la lucha por la emancipación de las nacionalidades hasta las últimas consecuencias.
La lucha por el derecho de los pueblos a la independencia no presupone, sin embargo, la disgregación de los obreros de las diversas nacionalidades que componen el Estado, sino, por el contrario, su unión más estrecha, que es la única garantía del triunfo.
El reconocimiento del derecho indiscutible de los pueblos a disponer de sus destinos, de un lado, y la lucha común de los obreros de todas las naciones del Estado, del otro lado, constituyen la premisa indispensable de la futura Confederación de pueblos libres.
Los movimientos de emancipación nacional pasan por tres fases. En la primera, es la burguesía reaccionaria quien los monopoliza, haciendo de lo que tiene un sentido progresivo y justo, una fortaleza al servicio de la contrarrevolución. Es lo que sucedió en nuestro país durante el siglo pasado cuando el carlismo se apoyó sobre el deseo autonomista latente, y durante una parte del siglo actual en Cataluña y Vasconia, principalmente, en donde las fuerzas conservadoras se han hecho suyo el problema autonomista con objeto de utilizarlo como ganzúa para favorecer sus intereses económicos y para impedir un desarrollo revolucionario.
La segunda etapa está caracterizada por el paso del problema nacional a manos de la pequeña burguesía, que es lo que se da actualmente entre nosotros, y de un modo particular en Cataluña. Durante esta fase la pequeña burguesía -Esquerra en Cataluña- hace una gran demagogia prometiendo la solución completa del problema nacional. Pero tan pronto como la pequeña burgues1a constata que la profundización de la revolución democrática, en éste como en los demás dominios en el de la tierra especialmente, aproxima la revolución socialista, hace marcha atrás precipitadamente, llegando a la más vergonzosa capitulación, como ocurrió en Cataluña, primero aceptando un Estatuto que dejaba sin solución fundamental el problema planteado, y segundo, entregándose al enemigo -Octubre de 1934- cuando vio que la defensa de la cuestión nacional pasaba a manos de la clase trabajadora.
La tercera fase es aquella en que el proletariado se hace suyo el problema nacional y le aporta, revolucionariamente, la solución debida. Esta etapa se ha iniciado ya en nuestro país. El problema nacional empieza a ser considerado por el proletariado como un factor revolucionario.
El Partido Obrero de Unificación Marxista trabajará por el desplazamiento de la pequeña burguesía del frente del movimiento nacional con objeto de que sea el propio proletariado quien lo dirija y solucione, llegando a la estructuración de la Unión Ibérica de Repúblicas Socialistas.

Salut!/Salud! -Redwarrior-

Bienvenidos/Benvinguts/Ongi etorri/Benvidos

Redwarriors som un conjunt d'universitaris/es de clara ideologia marxista-leninista-trotskista i a favor de l'autodeterminació dels pobles.

Així doncs, aquest blog està creat per parlar i tractar de temes relacionats amb la política i la societat que ens envolta, criticant constructivament l'injust i ineficient món globalitzat neoliberal capitalista. Per tant, aconsellem que tota aquella gent que hi deixi insults o comentaris sense una argumentacio adient (per tant, es pot criticar obertament les nostres reflexions), que s'estalvii l'esforç perquè ho borrarem imediatament.

Redwarriors somos un conjunto de universitarios/as de clara ideologia marxista-leninista-trotskista y a favor de la autodeterminación de los pueblos.

Así pues, este blog ha sido creado con el fin de hablar y tractar temas relacionados con la política y la sociedad que nos rodea, criticando constructivamente el injusto e ineficiente mundo globalizado neoliberal capitalista. Por tanto, aconsejamos que toda esa gente que nos insulte o deje comentarios sin una argumentación adiente (por tanto, se puede criticar abiertamente nuestras reflexiones), que se ahorre el esfuerzo, ya que lo borraremos al instante.

Salut!/Salud!